Allunyant-nos del tema del qual aquest blog parla, hos parlarem sobre els “ni-nis“, gent que ni estudia ni treballa, d’aqui el nom. Espanya és un dels països on més quantitat de gent jove hi ha localitzada a l’atur i sense estudis a partir de secundària i batxillerat.
El 25% de la joventut espanyola forma part d’aquesta generació ni-ni, és a dir, la gent de entre 15 i 29 anys, ni estudia, ni treballa.
En aquest cas entrevisten a un noi de Cádiz, José Luis flores, el qual està dins d’aquest fenòmen de gent que es passa el dia sense fer gairebé res. Aquest home ens parla de com ha arribat a aquesta situació i com és el seu dia a dia.
“Pregunté si podían ayudarme a encontrar algo para formarme y me dijeron que hablara con una de sus asesoras. Fue hace un mes y todavía no he ido. Me da flojera, no veo que me vaya a ayudar en nada”.
Al llegir aquesta frase dita per l’entrevistat veiem com en realitat no mostren cap interès per a sortir d’aquesta vida malgastada. Hi ha gent com ara les persones que treballen a la seguretat social dedicades a ajudar a gent com el Jose Luis a trobar treball i/o continuar estudiant.
Ens explica que el seu dia a dia es resumeix en veure la televisió i jugar a l’ordinador, donant per suposat que les hores de son també són mínimes. L’única esperança que tenen de trobar un treball que compleixi les seves expectatives és entrant per “enchufe”. Ésa dir, esperant que algun amic o conegut lis pugui aconseguir treball. En aquest cas, el Jose Luis pensa que el pare de un amic seu el podrà contractar en una empresa.
Voyager 